El Gran Teatre del Liceu presenta la producció d’Allex Aguilera de I Capuleti e i Montecchi de Bellini, amb les veus de Lisette Oropesa com a Giulietta i Raffaella Lupinacci com a Romeo. Del 30 d’octubre a l’11 de novembre, en un total de set funcions, la producció comptarà també amb les veus de Marina Monzó (Giulietta) i Caterina Piva (Romeo) en el repartiment alternatiu. La producció d’Allex Aguilera per a l’Òpéra Royal Wallonie-Liège arriba al Liceu amb la direcció musical de Riccardo Frizza i Rodrigo de Vera (10 de novembre).
Una versió romàntica de l’amor de Romeu i Julieta
El 1829, el teatre de Venècia La Fenice li va proposar a Bellini un contracte per a una nova obra a partir d’un llibret que havia escrit Felice Romani, una de les joves promeses literàries del país, titulat Giulietta Capiello. Amb els mateixos al·licients que Il pirata, primer gran triomf del jove compositor, —un amor maleït i tràgic—, Bellini va tornar a captivar el públic amb I Capuleti e i Montecchi , la història de dos enamorats de Verona que, a causa de l’odi que separa les seves famílies, només poden consumar la seva unió si moren junts.
La història de Romeu i Julietaés ben coneguda gràcies, sobretot, a la tragèdia que va escriure William Shakespeare el 1597. Però en aquesta òpera no hi trobem absolutament res de Shakespeare , perquè es donava la circumstància que, a principis del segle XIX, la seva obra no s’havia traduït a l’italià i molt poca gent l’havia arribat a conèixer en la seva versió original en anglès. Tanmateix, sí que havien existit diverses òperes, des del final del barroc i fins pocs anys abans de l’estrena de Bellini. La història sobre els joves amants de Verona era un relat àmpliament difós en les seves primeres versions en prosa, escrites i llegides des del Renaixement, que són les que va conèixer Shakespeare i que va adaptar al teatre amb algunes incorporacions.
En la versió de Bellini pren molt de protagonisme el drama familiar, d’aquí que el títol de l’òpera sigui el nom de les dues famílies enemigues: els Capuleto i els Montesco. Entre les diferències entre la història de Shakespeare i la de Bellini: no hi ha balcó, Giulietta no mor al final (tot i que se sobreentén que ho farà més tard) i, a més, Romeo té un rival, Tebaldo, però no té cap amic. El famós personatge de Mercuri, a l’òpera no apareix. La passió irracional, però, coincideix en les dues versions de la història.
L’argument
A la Verona del segle XV, els Capuleti (güelfs) estan enfrontats als Montecchi (gibel·lins) després que Romeo, membre d’aquesta última família, hagi matat en un duel el fill de Capellio Capuleti. El sentiment d’odi i venjança d’aquests és evident al llarg de tota l’obra; l’aversió és mútua.
Capellio, ferm en el seu desig de venjança, anuncia la seva decisió de casar Giulietta amb el seu nebot, Tebaldo, que està enamorat de la seva filla. Giulietta, però, estima secretament a Romeo. Després d’un intent fallit de Romeo de revertir la situació, als enamorats no els queda més remei que acceptar el matrimoni forçós. En un encontre secret dels dos enamorats, Romeo li proposa fugir plegats, però Giulietta no accepta per fidelitat a la seva família.
Després de diversos encontres entre les dues famílies, Lorenzo proposa a Giulietta fingir que és morta com a part d’un pla en què Romeo l’acabi rescatant. Ella acaba accedint, però un seguit d’inconvenients trunquen el pla inicial, i Romeo no és advertit de la situació.
Finalment, l’anunci fúnebre de la mort de Giulietta desespera a Romeo, que acaba suïcidant-se amb un verí mortal. La noia, veient la mort del seu enamorat, es disposa a morir amb ell i beu part del verí. Els amants moren abraçats poc abans de l’entrada dels Capuleti al cementiri. Capellio es desespera mentre tots els presents el culpen de la seva intransigència, que ha provocat la mort desafortunada dels dos joves enamorats.
Una òpera d’una gran complexitat vocal
Bellini va arribar a compondre deu òperes en la seva curta vida. I Capuleti e i Montecchi, tot i que va ser un èxit quan es va estrenar, històricament ha estat a l’ombra de diverses obres posteriors, com Norma, I puritani i La sonnambula . A partir de la segona meitat del segle XX, però, ha gaudit d’una revisió entusiasta que ha exalçat les seves virtuts i que l’ha reincorporat al repertori habitual dels teatres mundials, perquè no només té una història coneguda i atractiva, sinó també una música sublim, amb algunes de les millors melodies escrites per Bellini.
En les set funcions del Liceu, el paper de Giulietta se’l repartiran l’extraordinària soprano nord-americana Lisette Oropesa, una de les belcantistes més excelses de la seva generació, i Marina Monzó . El paper de Romeo, com a curiositat, va ser escrit per a la tessitura de mezzosoprano, i aquí el defendran Raffaella Lupinacci i Caterina Piva. La producció també comptarà amb els tenors Iván Ayón-Rivas i Antoni Lliteres, que donaran vida a Tebaldo. La resta de papers els cantaran el baix Marko Mimica (Lorenzo) i el també baix mexicà Alejandro López (Capellio, el pare de Giulietta). Tot, sota la direcció el prestigiós Riccardo Frizza i de Rodrigo de Vera , que dirigirà la funció del 10 de novembre.
La producció
La producció dirigida per Allex Aguilera, director d’escena brasiler establert a València, busca ser fidel a l’ambientació i al to tràgic de l’òpera, a més de concedir espai suficient perquè els cantants puguin executar les seves parts amb la concentració que requereix la partitura.
Aguilera, que va idear aquesta producció originalment per a l’òpera de Lieja, concentra els dos actes en un mateix espai polivalent, un marc monumental, amb columnes, murs i una petita fossa, que s’adapta a tots els espais de la trama: el petit palau de Capellio, l’habitació de Giulietta i la cripta on mor Romeo.
La producció busca ressaltar les emocions principals de Romeu i Julieta mitjançant l’ús d’una il·luminació amb clarobscurs i alguns elements escènics que afegeixen misteri i simbolisme. En l’escena final, la fossa s’omple d’aigua, i en alguns moments el decorat és també la pantalla en què es projecten imatges en vídeo que envolten l’argument. Com a últim detall, la producció d’Aguilera ambienta la història en el temps de Bellini, al voltant del 1830, i no pas en el Renaixement.
Moments musicals clau
Entre els moments musicals clau trobem l’ària Oh, quante volte del primer acte, una ària lenta i exquisida que presenta el personatge de Giulietta, en què podem entendre l’estat d’ànim derrotat de la protagonista, en el moment en què el seu pare l’ha promesa en matrimoni a Tebaldo. També en el primer acte, l’ària de presentació de Romeu, Se Romeo t’uccise un figlio, quan Romeu arriba al Palau dels Capuleti fent-se passar per missatger per oferir la pau i demanar la mà de Giulietta.
Al segon acte, el duet de Romeu i Julieta Sì, fuggire: a noi non resta és un dels moments més impactants de l’òpera: després que Romeu li proposi a Julieta fugir plegats, ella rebutja la invitació, però el seu amor és fort i ho demostra acompanyant-lo en un duet que té una altra de les millors melodies de tot el repertori operístic de Bellini.
Promoció especial pel Dia Mundial de l’Òpera
El Gran Teatre del Liceu celebra el Dia Mundial de l’Òpera (25 d’octubre) amb una acció que permetrà al públic gaudir gratuïtament de la producció de Marta Pazos de Le nozze di Figaro de Mozart, disponible a LiceuOPERA+, amb les veus de Sara Blanch i Andrè Schuen i direcció musical de Giovanni Antonini.
Les gravacions es podran veure en obert, amb registre previ, des d’aquest divendres 23 d’octubre a les 12 h fins al dilluns 26 d’octubre a les 10 h.
A més, el Liceu llança una promoció especial del seu abonament digital, disponible també del 23 d’octubre a les 12 h fins al 26 d’octubre a les 10 h, amb un preu reduït de 45 €. A partir d’aquesta data, el cost de l’abonament anual serà de 90 €. L’abonament permet accedir als títols de la temporada passada i als de l’actual, a mesura que es vagin incorporant a la plataforma.
A més, el dia 25 d’octubre, Dia Mundial de l’Òpera, coincidirà també amb l’estrena digital a LiceuOPERA+ de la producció de Shirin Neshat d’Aida, amb les veus d’Anna Pirozzi i Piotr Beczała, a les 18 h.